Exàmens de setembre

LAURA GRANÉS - Barcelona

El senyor José Manuel García es dol en la seva carta que el seu fill ha fet el segon curs de batxillerat, li han quedat tres assignatures i no les pot superar fins d´aquí un any perquè no hi ha convocatòria de setembre. Repetides vegades s´han publicat cartes en aquest sentit al mes de juny quan les famílies es troben amb el pas barrat en els estudis dels fills. Quan tant s´ha parlat de la falta d´exigència en l´ensenyament, del fet que els joves no senten satisfacció per la feina feta i que no se´ls estimula el sentit del deure, de l´abandonament dels estudis, dels mals resultats..., de la falta d´estímul, en definitiva, no sembla que la supressió de la convocatòria de setembre hagi solucionat cap problema en l´ensenyament postobligatori en tots els anys que ja tenim d´experiència. Moltes comunitats d´Espanya tenen convocatòria de setembre i millors resultats que Catalunya.

Per què seguim entestats a no millorar, a no explorar altres possibilitats, com es diu ara? No és digne fer el mateix que els que ens superen en resultats? Quan un alumne arriba al segon trimestre i veu que no aprobarà tot el curs al juny, amb freqüència abandona perquè pensa que igualment haurà de repetir el curs. Quina pedagogia avala el sofà, internet i jocs fins al setembre vinent? Quin cost té la repetició d´un curs en temps i diners? És engrescador per a l´alumne/ a i els seus pares perdre sis mesos?

Pensem que parlem de noies i nois encara adolescents, de vegades amb problemes personals, familiars, econòmics, sovint amb capacitat intel · lectual, que amb dues convocatòries podrien treure´s el curs, mentre que limitantho a només una afavorim la mortalitat estudiantil.

Senyor conseller d´Educació, ara que es reforma el batxillerat una vegada més, podríem reinstaurar el setembre? Podríem millorar resultats, els alumnes treballarien més temps i no caldrien els aprobats per junta al juny. Alumnes, mares, pares, demanem-ho, no esperem a trobarnos que el nostre fill sigui un perjudicat.

Per acabar, saben què fan alguns alumnes als que els passa el que deia el senyor García? A corre-cuita, recorren le geografia espanyola buscant una segona oportunitat. Patètic, com diuen els joves.