Després d'unes setmanes de treva, els sindicats docents i la Conselleria d'Educació han reprès les hostilitats per la futura llei catalana d'educació (LEC). Dues de les cinc forces sindicals que van protagonitzar la vaga a l'ensenyament públic del 14 de febrer passat, les més pròximes al Govern tripartit, CCOO i la UGT, van acusar ahir el conseller Ernest Maragall d'estar aplicant l'avantprojecte de la LEC a través de la via dels fets consumats abans que la norma s'aprovi. Els tres sindicats restants, USTEC-STES, ASPEPC i CGT, ja han passat a l'acció i ahir a la tarda van encapçalar una concentració d'unes 150 persones a la plaça de Sant Jaume contra el projecte que apadrina Maragall.
Tant CCOO com la UGT creuen que l'anunci, per part de la conselleria, de la firma de convenis amb vuit ajuntaments per compartir la responsabilitats educatives als seus respectius territoris respon a una proposta que figura al primer esborrany de la llei, sobre la qual desconfien profundament. La supressió del primer curs de batxillerat nocturn, a partir del setembre, en una vintena dels 46 instituts que l'han ofert aquest curs respon, segons els sindicats, a la mateixa estratègia, ja que en l'avantprojecte de LEC aquesta modalitat d'estudis es dóna per amortitzada.

PRECEDENT A LES GUARDERIES
Els sindicats consideren que abans de traslladar responsabilitats als ajuntaments s'ha de consensuar com s'exerciran, ja que el traspàs de la gestió de les guarderies creades amb l'impuls de la Generalitat ha comportat que un gran nombre de municipis hagin optat per externalitzar el servei, i l'han deixat en mans de la iniciativa privada. Al seu entendre, això ha propiciat una rebaixa dels estàndards de qualitat i la proliferació de contractacions de professionals amb sous baixos. Els sindicats rebutgen també que la llei reguli sense saber-ho ells les condicions laborals del professorat.