|
L'avantprojecte
de la primera llei d'educació de Catalunya (LEC) preveu entre els
seus aspectes més innovadors que els pares hagin de firmar un contracte
amb l'escola dels seus fills pel qual s'obliguen a una sèrie de
compromisos, com vetllar per la puntualitat i l'assistència a classe,
col.laborar en les tasques escolars o respectar les decisions dels ensenyants,
per assolir els objectius que cada centre es proposi en el seu projecte
educatiu. El contracte, batejat amb el nom de Carta de compromís
educatiu, persegueix "una efectiva implicació de les famílies
en la formació dels seus fills", segons va explicar ahir el
titular de la Conselleria d'Educació, Ernest Maragall.
Queda ara
per determinar si s'arribarà a penalitzar les famílies que
incompleixin els compromisos adquirits fent-los marxar del centre, però
els valedors de la iniciativa al.ludeixen a l'eficàcia que aquesta
mena de mesures han demostrat com a arma preventiva en els països
on s'han aplicat.
Després de deu mesos de treballs, l'avantprojecte de la LEC va
veure ahir la llum. La seva gestació, que no ha estat exempta de
conflictes, com el que va provocar el dia 14 de febrer la primera vaga
convocada pels ensenyants des que el tripartit va accedir al poder a finals
del 2003, ha mobilitzat els tres socis del Govern (PSC, ERC, ICV) que
els últims dies s'han aplicat a la tasca de pactar un text que
també pugui ser acceptat per CCOO i la UGT.
LA DIRECCIÓ
S'obre la porta a l'elecció de personal
L'anunci que va indignar els sindicats, apuntat en el document de bases
previ a l'avantprojecte, que la direcció dels centres podria elegir
el professorat, s'ha delimitat. L'autonomia del centre en matèria
de recursos humans no es refereix al professorat ordinari, sinó
bàsicament "a l'equip de suport al projecte educatiu",
cosa que es pot traduir, com a màxim, en l'elecció de "tres
o quatre ensenyants" implicats en tasques de gestió, va admetre
el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé.
També serà possible cobrir mitjançant concurs llocs
"especí- fics", com el d'un mestre de Matemàtiques
capaç d'impartir les classes en anglès, per exemple, però
en aquest punt la discrecionalitat del director no anirà més
enllà de la tasca de justificar aquesta demanda.
LA PROFESSIÓ
Endurir l'accés i premiar l'experiència
L'accés a la professió d'ensenyant s'endureix. Hi haurà
un any de pràctiques que seran avaluades previ a la incorporació
a la professió i s'altera l'estructura de retribucions complementàries,
de manera que, a diferència del que passa en l'actualitat, el complement
general no es percebrà fins que ja s'hagin acumulat tres anys d'experiència
en el lloc. En canvi, es crea un complement específic per haver
obtingut la categoria sènior.
LA GESTIÓ
En mans de la Generalitat i els ajuntaments
Els centres educatius públics, que canviaran de nomenclatura, ja
que abandonaran la denominació de centres d'ensenyament infantil
i primari (CEIP) i instituts d'ensenyament secundari (IES), i es passaran
a anomenar escoles i instituts a seques, no podran ser gestionats per
fundacions o entitats sense ànim de lucre, com preveia el document
de bases. Aquesta possibilitat queda reservada als ajuntaments. La idea,
llançada per Maragall, d'obrir la porta de la gestió indirecta
es va convertir en una de les banderes sindicals per acusar el conseller
de voler privatitzar l'ensenyament públic.
IMMIGRANTS
Un nombre màxim d'estrangers per centre
La recerca d'una distribució més equitativa dels "alumnes
amb necessitats de suport educatiu", la major part estrangers, s'apunta
com un dels objectius de l'avantprojecte. Es rehabilita la figura del
contracte programa, una fórmula encunyada al Pacte per l'Educació
per potenciar els col.legis concertats que escolaritzen immigrants amb
un finançament addicional al que reben a tra- vés del concert,
que fins ara ha tingut un paper molt limitat en la po- lítica de
redistribució d'alumnat amb dificultats d'aprenentatge. La normativa
fixarà, a les zones on es concentren els immigrants, un nombre
màxim d'estrangers per centre, però l'aplicació d'aquesta
mesura de contenció, que a la pràctica ja es porta a terme,
obre molts interrogants.
AUTONOMIA
Un currículum i un horari a mida de l'alumnat
"Els centres podran confeccionar el seu propi currículum sense
gaires condicionants", va prometre ahir Maragall. D'acord amb la
seva asseveració, en funció del tipus d'alumnat, escoles
i instituts haurien de poder determinar les seves prioritats a l'hora
de decidir quins continguts s'han d'impartir i quant temps s'ha de dedicar
a una o altra matèria.
|