• L'augment de les ofertes de treball es concentra en l'educació i la sanitat

JORDI CASABELLA
BARCELONA - El Periódico 21.06.08

Quan el 2001 l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va preguntar als que havien obtingut un títol universitari tres anys abans (el 1998), i tenien feina, on treballen, un de cada cinc ho feia en el sector públic. Ara, quan l'AQU ho ha tornat a preguntar, aquesta vegada als que es van llicenciar el 2005, els que han obtingut un contracte a l'Administració ja són prop de quatre de cada 10. ¿Què ha passat? Que l'oferta de treball en els sectors de la sanitat i l'educació s'ha disparat.

"En una dècada, la contractació pública de titulats ha experimentat un increment del 71%", assenyala l'últim informe d'inserció laboral de l'agència que presideix el catedràtic d'Economia i exrector de la Universitat Autònoma (UAB) Antoni Serra Ramoneda, que va ser presentat ahir.

COMBINACIÓ DE FACTORS
Aquests resultats s'expliquen per una combinació de factors. Per un costat, ha crescut la població escolar, s'ha introduït la sisena hora de classe diària als centres públics de primà- ria i el professorat ha guanyat en drets, com ara la reducció de la jornada lectiva setmanal (el temps que és a classe amb els alumnes). Tot això ha contribuït a engreixar la nòmina de la Conselleria d'Educació. Per un altre, la de Salut ha hagut de donar resposta a l'augment de la població a la qual ha de prestar assistència sanitària. La necessitat de reemplaçar els jubilats, tant en l'àmbit educatiu com en el sanitari, també ha empès a l'alça l'oferta de treball.
El treball valora igualment si la formació rebuda s'adequa a les necessitats professionals. Les respostes ofertes revelen que els idiomes ocupen un lloc destacat entre els dèficits més notables de formació, segons reconeixen els enquestats. Paradoxalment, aquesta competència no es troba entre les més necessàries per poder desenvolupar el seu treball de manera satisfactòria. ¿Per què? "Perquè el sector públic no els exigeix", va deduir ahir un dels integrants de l'equip de l'AQU que té la responsabilitat d'extreure conclusions d'aquest estudi.

SATISFACCIÓ
L'última macroenquesta de l'AQU, que ha estat contestada per més de la meitat dels 23.000 titulats que el 2005 van finalitzar la carrera a les universitats públiques catalanes, reflecteix, a més, que tres anys després disfruten d'una situació equiparable a la de plena ocupació: només el 3,1% declaren estar aturats. El 2001, en canvi, l'atur arribava al 8,1% dels que feia un trienni que tenien el títol a la butxaca.

Els universitaris puntuen la satisfacció amb la feina que desenvolupen amb un vuit, en una escala de 10, i 74 de cada 100 manifesten que tornarien a elegir els mateixos estudis que han cursat si haguessin de tornar a començar. Els odontòlegs, metges i mestres de les especialitats d'infantil, educació física i educació especial són els que creuen, en una proporció més elevada, que han elegit la millor carrera. La majoria dels que han cursat Turisme, per contra, reneguen dels estudis.

El president del consell social de la Universitat de Barcelona (UB), Joaquim Coello, va interpretar ahir que el treball trasllueix que "la societat valora i acull favorablement" els titulats universitaris.