• L'experiència de la UB, que des del 2004 aplica aquest requisit, s'ha saldat sense conflictes

JUAN RUIZ SIERRA
BARCELONA - El Periódico

El professorat universitari de Catalunya s'aixeca un dia amb la notícia que a partir d'ara els docents hauran d'acreditar el domini del català per optar a una plaça permanent als centres, tant públics com privats. El professorat reflexiona i es divideix entre els que consideren que es tracta d'una mesura necessària, coherent amb el fet que a Catalunya el català sigui llengua oficial, i els que consideren que la decisió --presa l'11 de juny pel Consell Interuniversitari, però que no va transcendir fins aquest dijous-- pot perjudicar les universitats, que a partir d'ara, continua aquest punt de vista, seran menys atractives per als talents forans. Però el professorat, a favor o en contra de la mesura, no reacciona visceralment.
El col.lectiu de docents pren posicions de forma tranquil.la. Des del bàndol dels crítics amb l'exigència del català nivell C --grau intermedi- alt de suficiència en l'ús i comprensió de la llengua--, ningú sosté que aquest és un nou capítol de la presumpta persecució al castellà a Catalunya. Entre els que aplaudeixen la mesura acordada entre la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa i els rectors, cap argumenta que ve justificada pel fet que el català està en franc retrocés i cal prendre com sigui mesures per fomentar-lo.

En realitat, segons els consultats, la repercussió de la nova exigència a l'hora de captar prestigiosos professors estrangers dependrà de com s'apliqui l'excepció del domini de la llengua, recollida en l'acord del Consell Universitari, per als "casos anàlegs als de professor visitant". Si s'aplica amb amplitud, els talents de fora seguiran trepitjant els passadissos universitaris catalans.

EL CRITERI D'ENTRADA
"La pauta per contractar els docents ha de ser la capacitat i el currículum, amb independència de la llengua, encara que un professor en concret només parli anglès", va opinar Antoni Serra Ramoneda, president de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. "No ha de ser aquest el criteri d'entrada en el sistema universitari català. I després, ja es veurà".

Però és que aquest, d'acord amb la vicerectora de professorat de la Universitat de Barcelona (UB), Victòria Girona, no és el criteri d'entrada. Des de l'any 2004, la UB exigeix el domini del català a la majoria del professorat que s'incorpora a aquesta institució, un requisit que el 2006 es va fer extensiu als funcionaris. Als aspirants, com en la mesura que acaba d'adoptar el Consell Interuniversitari per a tot Catalunya, se'ls pot concedir un termini de dos anys perquè puguin demostrar aquest nivell, un privilegi del qual, recorda Girona, en aquests moments disfruten dues investigadores: una de Saragossa i una altra de l'Europa oriental. ¿I si, després d'aquest parell de cursos, el docent no acredita el domini de la llengua? "Fins ara, no ens ha passat", va replicar la vicerectora de la UB.

"Nosaltres plantegem l'exigència més com un mecanisme de defensa de l'estudiant, que té dret a expressar-se en català i que el docent l'entengui, que com una obligació per al professorat --va continuar Girona--. Si un professor és temporal, no se li aplica. Ara bé, si vols ser permanent, has d'entendre els teus alumnes en la seva llengua. Fa anys que estem aplicant aquest sistema sense problemes".

L'únic conflicte prové d'un recurs contenciós presentat per Joaquim Molins, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma (UAB), que ahir va dir que la mesura "limita els mèrits professionals com a criteri per contractar", una opinió que contrasta amb la del rector de la Universitat de Lleida, que, de forma igualment serena, va dir que no creia que el flamant requisit impedís "el fitxatge dels millors investigadors".

De la Vega jutja "bastant raonable" l'acord del Consell Interuniversitari

La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va jutjar ahir "bastant raonable" que els professors que imparteixen classe a les universitats catalanes tinguin un nivell C de català. Segons ella, l'acord del Consell Interuniversitari "garanteix l'exercici de drets que estableix la Constitució pel que fa a llengua", per això compta amb el vistiplau de l'Executiu central. No obstant, De la Vega va advertir que el Govern estarà "vigilant".

La representant de l'Executiu va defensar que, "a diferència del que existia fins ara", l'acord permet l'homologació entre totes les universitats. "En aquest sistema s'ha determinat que s'hi pot accedir sense conèixer la llengua catalana pel currículum acadèmic i que, en un termini de dos anys, el professor que hi accedeix ha de tenir un coneixement del nivell C. Sembla una cosa bastant raonable", va concloure.

D'altra banda, la vicepresidenta va considerar positiu que es facin "excepcions quan es tracti d'investigadors que vénen de fora o que han de fer cursos derivats de la catalogació d'excel.lència".

Francisco Rico: "El nou requisit és només un consol sense conseqüències"


NAIXEMENT A BARCELONA, EL 1942
FORMACIÓ CATEDRÀTIC DE LITERATURES HISPÀNIQUES MEDIEVALS PER LA UAB I CERVANTISTA, ÉS MEMBRE DE
LA RAE, L'ACCADEMIA NAZIONALE DEI LINCEI I LA BRITISH ACADEMY
GUARDONS PREMI CIUTAT DE BARCELONA, PREMI PETRARCA, PREMI INTERNACIONAL MENÉNDEZ PELAYO I PREMIO NACIONAL DE INVESTIGACIÓN

--¿Què li sembla el requisit?
--No té importància. És una més d'aquestes mesures que els nacionalistes acorden i els no nacionalistes deixen passar perquè els uns i els altres, sobretot els nacionalistes, saben que és un consol sense conseqüències pràctiques. Per prendre-s'ho seriosament, s'ha de ser molt ingenu. El problema és que, fora de Catalunya, n'hi ha molts.

--¿No tem que el nivell de coneixement del català acabi prevalent sobre el mèrit professional?
--No, perquè no crec que les universitats catalanes siguin tan estúpides com els polítics de la Generalitat. Les universitats catalanes són excel.lents i estic segur que sempre prevaldran els mèrits acadèmics.

--El rector de la universitat on vostè imparteix classes, la UAB, sosté que la mesura pot desincentivar l'arribada de talents forans. ¿Existeix aquest perill?
--Sí, existeix. Però la millor forma d'obviar-lo és fer que bona part de les classes de moltes matèries es donin en anglès, que és l'única llengua pròpia de la comunitat científica a la qual corresponen.

--El nivell que es demana és el C. ¿Ho considera sensat?
--Llegeixo que el nivell C garanteix la capacitat d'usar el català per comunicar-se satisfactòriament. Ara bé, jo acostumo a dir un disbarat que als lingüistes, amb tota justícia, els posa els cabells de punta: el català és una llengua bilingüe.

--¿...?
--Vull dir que el català viu de fet en simbiosi amb el dialecte peninsular de l'espanyol (que, per cert, avui en dia és la seva porció minoritària i menys significativa) i s'alimenta i viu amb ell, no per un impuls propi, intern.

--¿Me'n dóna un exemple?
--Sense anar més lluny, en castellà es diu ordenador, i en català, ordinador; a Amèrica, computadora. I és típic que els diccionaris catalans ho facin derivar del llatí ordinator, quan en realitat ve del francès però a través de l'espanyol.

--En resum...
--La comunicació satisfactòria està assegurada amb la part castellana del català bilingüe. És així i així seguirà sent. Que no s'estengui el pà- nic entre els no nacionalistes: no canviarà res i tothom es continuarà entenent.