• El responsable de la UAB tem que la mesura afecti negativament la captació de talents forans

JORDI CASABELLA
BARCELONA - El Periódico 20.06.08

Des de l'11 de juny ja no és possible optar a una plaça de professor a les universitats catalanes, tant públiques com privades, sense aportar un certificat que acrediti que es domina la llengua catalana. En el millor dels casos, l'aspirant disposarà de dos anys com a màxim per demostrar que ha adquirit el nivell C de català, però fins llavors no podrà ser contractat de forma permanent. El Consell Interuniversitari, l'organisme que coordina el sistema d'ensenyament superior en què participen les universitats i la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, així ho va acordar aquell dia i ho va plasmar en un acord que no va transcendir fins ahir.

La decisió acaba amb l'etapa de permissivitat que va inaugurar el Govern de CiU quan va tirar endavant, el 2003, la llei d'universitats de Catalunya (LUC), en què ja s'anunciava que es promulgaria una norma que garantís que el professorat universitari tingués un coneixement suficient de les dues llengües oficials. L'exconseller d'Universitats Carles Solà (ERC), que abans havia estat rector de la Universitat Autònoma (UAB), va arribar a ultimar un avantprojecte el 2005, però els dubtes legals el van arraconar en un calaix. Ara, cinc anys després de l'aparició de la llei, la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, ha aconseguit que el Consell Interuniversitari adopti un acord, no un decret, que fixa la qüestió.

GAIREBÉ TOTES LES CATEGORIES
Els nous catedràtics, professors titulats, agregats, però també les categories temporals de lectors i associats, amb independència de si són funcionaris o bé tenen una mera relació contractual amb la universitat, s'hauran de sotmetre a aquesta nova regulació, de la qual queden exempts aquells que ja exerceixen aquestes feines. Únicament el professorat visitant, els emèrits i aquells que portin a terme una activitat acadèmica honorària es veuran eximits d'aquesta obligació.

Fins ara, una única universitat catalana, la de Barcelona (UB), reclamava aquest requisit a la major part del professorat que s'incorporava a la institució des de l'any 2004 (als funcionaris, des del 2006) sense més contratemps que un contenciós administratiu presentat pel catedràtic de Ciència Política de la UAB Joaquim Molins i que està pendent de resolució.

Aquest document deixa fora de l'exigència els "casos anàlegs als de professor visitant", una sortida que proporciona mans lliures als rectors per dissenyar places singulars, vinculades a la investigació o a la impartició de la docència en anglès, per exemple, on imperi la flexibilitat o sigui innecessari saber català per guanyar la plaça.

Els rectors confessen que han rebut garanties que podran fer ús d'aquesta prerrogativa amb generositat. Aquesta és la raó que alguns declinessin plantejar batalla a la demanda d'Universitats de subscriure el pacte. Palmada va assegurar ahir a aquest diari que la disposició relativa als "casos anàlegs" garanteix que "no hi haurà pèrdua de talent en perfils alts" de professorat que es podrà seguir contractant sense clàusula d'exclusió lingüística.

De totes maneres, no tots els responsables universitaris pensen el mateix. El rector de la UAB, Lluís Ferrer, va demanar en la reunió del Consell Interuniversitari en què es va forjar el consens que s'hi fes constar la seva oposició. I ahir va tornar a expressar la seva "preocupació per l'efecte negatiu que aquesta mesura pugui tenir a mitjà i a llarg termini sobre la política de captació de talents".

Des de fa dos anys la UAB portar a terme campanyes internacionals per atraure professors lectors que poden ocupar fins a cinc anys la seva plaça. Aquesta política els ha portat a incorporar centenars de docents procedents de la resta d'Espanya i de l'estranger. Ara temen que la seva oferta perdi atractiu davant l'exigència, d'entrada, del nivell C de català. És per això que el consell de Govern de la UAB ha arribat a demanar a Universitats que l'eximeixi del compliment d'un acord que fins i tot "pot arribar a ser utilitzat en contra del català".

El rector de la Pompeu Fabra (UPF), Josep Joan Moreso, va convenir també ahir, malgrat que la UPF s'ha afegit a l'acord, que "si es vol atraure gent de tot el món, l'exigència del català en el moment de l'accés és un fre".

El castellà es manté

La conselleria insisteix a dir que es regula "el coneixement del català, no l'ús", cosa que significa que el professorat podrà seguir impartint les seves classes en castellà. Ara bé, la comissionada d'Universitat, Blanca Palmada, no oculta el seu convenciment que un coneixement més ampli obre la porta a una creixent utilització de la llengua catalana.

EXEMPLE
L'experiència de la UB, que ja disposa d'un miler de professors que han acreditat els seus coneixements de català, indica que aquesta exigència no ha impedit la incorporació de professorat d'altres països, assegura Universitats.

El grau de coneixement de la llengua requerit és intermedi-alt

Si no es disposa del nivell C de català, un grau intermedi-alt (el quart entre cinc) de suficiència, l'acord ofereix la possibilitat de sotmetre's a un examen equivalent preparat per la universitat que tingui el mateix efecte. El model podria ser la prova dissenyada per la UB per als seus concursos d'accés.

L'examen consta en aquest cas de cinc apartats. Els menys cotitzats, des del punt de vista de la puntuació que s'obté, són els de comprensió lectora (10) i oral (10), i els que més, els de coneixements gramaticals i lèxics (30) i expressió escrita (30). L'expressió oral es retribueix amb 20 punts. La prova la superen el 88% dels que hi concorren.