| La
meitat del professorat de 1.195 escoles i instituts és provisional • La majoria dels ensenyants es veuran obligats a canviar de centre abans que transcorrin dos anys • Maragall inclourà a la llei d'educació mesures per poder combatre la inestabilitat de les plantilles JORDI
CASABELLA |
|
La mobilitat del professorat és inversament proporcional a l'èxit educatiu. Aquest axioma deu causar estralls a Catalunya segons les dades que ahir va proporcionar la Conselleria d'Educació, ja que l'escassa estabilitat de les plantilles dels centres públics no constitueix l'excepció, sinó la norma. Únicament 286 escoles i instituts d'entre 2.598 (l'11%) compten amb tota la plantilla fixa, mentre que a 1.195 (el 46%) més de la meitat del professorat disposa d'una destinació provisional que, en la majoria dels casos, l'obligarà a canviar de centre abans de dos anys. En aquestes condicions és impossible consolidar projectes educatius que aportin un valor afegit a la tasca diària, igual que resulta una quimera establir complicitats amb les famílies que reforcin la tasca que es porta a terme a l'aula. Per fer-se una idea de les proporcions que adopta el tràfec de mestres i professors durant els mesos de juliol i agost, hi ha la xifra del que va passar fa un any: gairebé 24.000 docents, d'una plantilla de 61.000 ensenyants que treballen als centres públics, van conèixer la seva destinació durant les setmanes prèvies a l'inici del curs. Entre ells, uns 10.000 eren interins, 6.500 acabaven de guanyar una plaça en les oposicions i 5.500 es trobaven en comissió de serveis, una figura que permet demanar temporalment una plaça vacant a prop de casa, per exemple, i desallotjar la que es té en propietat durant algun temps. INCORPORACIONS
MASSIVES El conseller d'Educació, Ernest Maragall, es va referir ahir al destacat caràcter itinerant de la funció pública docent subratllant que això "debilita" la capacitat dels centres per encarar els seus objectius. I va afegir que la inseguretat sobre si un bon professor d'anglès seguirà al centre el curs vinent, per posar un exemple, és la "pitjor imatge" que una escola o un institut pot oferir als seus usuaris. Maragall va assegurar que la pròxima llei catalana d'educació inclourà una recepta per contrarestar els efectes negatius de la temporalitat de les plantilles que es basi en el fet que el professorat "no recaigui en els centres", com succeeix ara, sinó que "sàpiga a quina mena de centre va destinat". La potenciació, juntament amb els concursos generals de provisió de places, dels concursos específics i les lliures designacions per desenvolupar tasques vinculades a projectes concrets possibilitaran, segons la seva opinió, equips de professors més compromesos amb les tasques que s'emprenen en escoles i instituts. En realitat, el conseller no va fer res més que insistir en una formulació que ja va plantejar al presentar al novembre el document de bases per a la futura llei, quan va dir que les escoles comptarien amb autonomia per elaborar el seu projecte educatiu i que els centres intervindrien en la selecció de la plantilla que necessiten per poder-lo emprendre. OPOSICIONS
|