El rosari d'actes violents que s'han succeït a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en els últims quatre mesos, i que han comptat amb el concurs de poc més d'un centenar dels 30.000 estudiants de grau matriculats, ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència dels dirigents de la institució, que han decidit passar a l'ofensiva i obrir 32 expedients disciplinaris que poden culminar en inhabilitacions o expulsions temporals per cursar estudis als seus centres.
Els expedients es remunten als fets del 18 d'abril i el 29 i el 30 de maig passats. En la primera d'aquestes dates, dos estudiants van sorprendre el rector, Lluís Ferrer, a la seva taula de treball, després d'haver-hi accedit a través de la finestra dels lavabos del despatx, situats en un tercer pis. Gairebé en paral.lel, un grup va interrompre de males maneres el consell de govern de la universitat que se celebrava en unes dependències adjuntes. Per aquests fets s'han incoat vuit expedients disciplinaris, segons va explicar ahir el vicerector d'estudiants de la UAB, Joan Carbonell.
El gruix de les actuacions obertes, 24, es refereix als fets ocorreguts a finals del mes de maig. Per un costat, l'"assalt" del despatx de la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Helena Estalella. Un cop dins del despatx, els assaltants van voler accedir al seu correu electrònic, afirma Carbonell, i es disposa d'un testimoni gràfic d'aquest episodi, en què s'observa un estudiant en plena acció davant l'ordinador d'Estalella. Per l'altre, l'intent de rebentar la celebració d'un junta de govern d'aquesta facultat en què els reunits es disposaven a aprovar un paquet de nous estudis adaptats al procés de Bolonya.

HOSPITALITZAT
"No tan sols hi va haver una gran violència verbal i gestual, sinó també física", assegura el vicerector. Un vigilant de seguretat que intentava impedir que els esvalotadors accedissin a la sala va haver de ser traslladat a l'hospital, on va estar un dia en observació.
La UAB ha comunicat als expedientats que disposa de proves gràfiques que acrediten que van participar en els fets violents i se'ls ha convocat individualment per ensenyar- los-les i oferir-los l'oportunitat d'explicar-se. A partir d'això, els instructors designats pel rector formularan els seus plecs de càrrecs i proposaran les sancions d'acord amb el reglament de disciplina acadèmica de l'ensenyament superior vigent, que data del 1954. Fonts universitàries van advertir que la interpretació que es faci d'aquest reglament s'ha d'adaptar forçosament als temps, ja que en segons quins passatges entra en col.lisió amb la Constitució.
El vicerector d'estudiants va insistir ahir que els expedients no s'han incoat "per manifestar-se en contra del procés de Bolonya, sinó per fer-ho de forma violenta". I perquè hi ha indicis sobre la seva autoria, cosa que no succeeix amb l'episodi que va obrir l'etapa d'hostilitats: l'ocupació i el tancament de la Facultat de Filosofia i Lletres portats a terme el 4 de març, i el posterior
desallotjament dels ocupants per part dels Mossos d'Esquadra.

TANCADES PACÍFIQUES
La contestació estudiantil ja va mostrar llavors una agressivitat inusual entre les protestes registrades davant la posada en marxa de l'espai europeu d'ensenyament superior, que ha originat tancades pacífiques, com les que s'han fet a la Universitat Complutense, que han arribat a durar uns quants dies.
Aquell dia, "persones vestides amb granotes de treball i passamuntanyes, proveïdes de cadenes, estenalles i cadenats, van bloquejar els accessos interns i externs de la facultat en mitja hora", explica un comunicat de la Facultat de Lletres. Set hores després de buidar la facultat amb amenaces i intimidacions, arribant a fotografiar professors que es negaven a marxar, una quarantena de tancats van ser desallotjats pels mossos, que van fer servir porres per dispersar el centenar de companys que els secundaven a l'exterior