EDITORIAL: 'Dignitat al campus'

L'aplicació del Pla Bolonya i la integració a l'espai europeu d'educació superior han comportat, al llarg del curs escolar, una creixent tensió a les universitats. En alguns casos, i més enllà de la legitimitat de les protestes, la situació ha arribat a ser francament preocupant, tal com va passar el març passat amb l'ocupació per part d'uns centenars d'estudiants de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona i el consegüent des- allotjament practicat pels Mossos d'Esquadra a petició del rectorat, veient l'aspecte que estaven prenent els fets. Més endavant, es van produir altres episodis, com el bloqueig a l'entrada del rectorat a l'abril, i noves protestes de to violent fins a finals de curs.
La universitat és un espai de saviesa i de convivència. Un espai de diàleg. S'ha distingit, a més a més, com una espècie de santuari on es feia prevaler la tolerància per sobre de la repressió; la discussió pacífica abans que la força. Però una societat democràtica ha de defensar-se dels atacs que rep i ha d'imposar les regles de respecte quan aquestes es conculquen. La universitat no se n'ha de mantenir al marge, com si es tractés d'un territori exempt del compliment de la llei.
Per aquestes raons, els expedients disciplinaris --si es mantenen en els límits de l'Estat de dret i amb les adequades garanties processals-- no poden ser vistos com a purs instruments de repressió, sinó de manteniment de la dignitat atorgada en democràcia als gestors de la institució. No s'han de penalitzar les idees, però tampoc deixar que la violència prengui possessió del campus.